"Tornemi" no és solament un "xuxo" pels badalonins.

Pot se que us saludi,oi? després d’uns mesos de silenci.
Aquests han estat uns mesos vivint “al dragón can”. Dir fins aviat, al pare no està sent fàcil. Tampoc ho està sent dir hola, a les noves perspectives de futur. Ambdues situacions estic intentant afrontar-les amb maduresa i determinació.
Pas a pas intento ser coherent i avui li toca el torn al meu bloc. Un bloc ple de persones estupendes que fan que meva vida adquireixi els colors que més em representen.
Soc positiva de mena. Intento veure en cada crisi o fracàs una oportunitat . Sí, allò de la ampolla mig plena.
Innocent que no ignorant, tal i com podeu trobar en “Mujeres que corren con lobos”.
Bé, avui ens retrobem després d’unes llargues, llargues vacances de gaire bé 4 mesos per explicar-vos coses que considero poden ser del vostre interès.
Aquest mes de novembre ple d’activitats i reivindicacions de color lila, es commemora el Dia internacional a la NO violència contra les dones.
Demà us explico!!! Una abraçada.

El Compromís

Fa uns dies vaig presentar la meva renuncia al càrrec de presidenta de l’ass. DONES PER LA IGUALTAT, D’ARENYS DE MAR, en el marc de l’assemblea del passat dia 29 de juny. El meu nou càrrec, en breu, va provocar aquesta decisió.”Flaco favor” faria a la independència de l’entitat, amb la que crec, si a banda de ser Regidora d’ Igualtat fos “presi” del projecte, en el que un bon grapat de dones i homes d’Arenys treballen dia a dia des del seu anonimat. I més després de tantes crítiques que varem patir amb motiu de la seva constitució.
Han estat uns any, que al cap davant, han suposat molta feina i il·lusió. Recollir el testimoni de la Maria i de la Teresa va ser un acte de responsabilitat ferm i més si contemplem que feia 4 dies mal contats, havia nascut la meva segona filla Aina.
No sé si vaig assolir tot el que s’esperava de mi, però el que és cert és que he rebut amb escreix tota l’emoció que vaig posar. He tingut unes companyes de viatge que m’han donat desinteressadament “carinyo”, col·laboració, comprimís i moltíssima dedicació.
Voldré fer constar que és cert que entre les dones es pot crear aquesta xarxa desinteressada i tremendament feminista de solidaritat, moltes vegades inconscient. L’empatia entre els essers humans fa possible que lluny d’interessos polítics, aconseguim grans projectes i alhora acaronar-nos si s’escau.
Tinc el convenciment que la nova PRESIDENTA, la Llúcia Masdeu és el que ara necessita l’entitat. Una dona forta, valenta, que sense saber la vida l’ha portat a defensar un gran projecte. Diuen que el mestre no apareix fins que l’aprenent no està preparat. Agafa-ho com vulguis Llúcia però res és per casualitat. Tu aportes a l’associació el que com a dones necessitem sentir. Mare acollidora, humil i conciliadora. El feminisme? El portes dintre i sabràs explicar-ho, lluny d’aquells que el veuen o el volen vendre com l’oposició al masclisme. IGNORANTS!
Pot ser toca fer pedagogia i no solament amb l’exemple.
Estic orgullosa de ser de “les dones” com diem per Arenys. Continuaré treballant pels justos objectius des de la junta i com amb consens decidim, i que no dubti ningú que des de la Regidoria, la igualtat serà una lluita al 100%. No valen mitges tintes.
Les DONES i la societat en general ens ho mereixem.
Força a totes i a tots i amb el desig de complicitat amb benefici del futur dels nostres petits i el present de tots, homes i dones. Sen se més.

Il·lusió i ganes de fer-ho amb responsabilitat.

Ràdio Arenys ha publicat...

Fent i desfent...

Estimo la meva llengua i per aquest motiu quan un entés em fa una correcció ho agraeixo.
Gràcies Xavier.

Que el meu vot sumi. A mi no em rellisquen les coses!

El passat mes d’abril vaig estar a Brussel·les junt amb 50 amics i coneguts socialistes del maresme. Un dels principals motius era trobar-nos amb els diputats del PSC que allà treballen, en Raimon Obiols i la Maria Badia, conèixer de primera mà com desenvolupen la seva feina, “els pros i contres” i com no, fer una visita al Parlament i veure com es mou i remou “aquesta gran maquinaria”.
Si llavors ja tenia clar que el futur passa per una Europa forta, no menys important és que els treballadors (diputats) que amb el meu vot designo, facin la feina vers els objectius que més m’identifiquen.
Els socialistes no ho tenim fàcil al Parlament Europeu tot i sent la segona força política a la cambra, i més després de saber ja els resultats obtinguts a Holanda, on l’ultra dereta ha guanyat descaradament (afavorida per a l’abstenció).
Aquest és el pa que si dóna si no anem a votar!
El que s’aprova al Parlament Europeu condicionarà, i mol, el que vulguem aprovar després aquí.
Ara són instal·lats la dereta, la més rància en anys, i si han de funcionar com ho estan fent des de Catalunya i Espanya (amb molta dosi eclesiàstica versió retro), estem arreglats i arreglades.
Dones que això es posa “xungo”, ja veieu com estan manipulant al personal amb la nova llei de l’avortament.
No indiferència, ni hablar!
Ens veurem el diumenge 7 de juny...a Europa.

De moment somiaré què és possible!!!

Dia internacional per la salut de les dones. 28 maig 09

Un apunt que m'envia una amiga "atacà".

¡Qué bonito ser mujer!
Qué me decís del trauma que supone mirarte al espejo por la mañanay encontrarte con que ese Gremlin que te mira fijamente eres tú?Te duchas, te vuelves a mirar, y decides que lo mejor va a serdarte una capa de Titanlux, a ver si aquello mejora. Y no, nomejora. Sigues siendo un Gremlin, pero así como churruscao.Una vez churrascada, te diriges a despertar a tus niños. Aquísiempre ocurre algo.
Supongamos que el niño tiene fiebre. Tú eres una mujer conrecursos!!!.....recurres a la súplica....y suplicas a la suegra, que sequede con el niño hasta que llegue la canguro,...a la canguro, que venga un poco antes para que se vaya lasuegra,...al cielo, que la seguridad social deje de comunicar,...a la 'encantadora enfermera' que te dé cita tarde para nopedir permiso.....a tu jefe que te dé permiso porque la encantadora enfermeraha pasado de ti y entre súplica y súplica tú sigues trabajando,así como haciéndote la relajada. Y al final del día, nunca antes, te llama tu ocupadísimo marido, y te pregunta ¿qué tal cariño?.Cuando te oye rugir como un rinoceronte en celo, recuerda que elniño estaba enfermo y hace ver que no se le había olvidado y tecagas en 'to' lo que se menea...Y sales corriendo al pediatra, y llegas por los pelos, y te dicelo del virus, y te manda no se qué medicina, y cuando llegas a lafarmacia han cerrado, y llamas a tu marido y le suplicas quecuando salga de trabajar, si no le supone mucha molestia, se pasepor una farmacia de guardia, y entonces él te dice 'no voy apoder, es que tengo una reunión', que yo creo que mi marido novive, se reúne!! Y le matarías, pero por teléfono no puedes así que decidesarrastrarte hasta la farmacia de guardia, y allí que llegas tú contodo colgando:- al pequeño que le cuelgan los mocos, el mayor que secuelga literalmente de tu manga- De la sillita cuelga tu bolso, la bolsa del bebe, labolsa de gimnasia, la bolsa del trabajo, y la mochila del mayor,que ya quisiera Pérez de Tudela, que yo creo que este niño nocrece porque la mochila se lo impide.Parecemos unos 'sin-techo'.
Entras en la farmacia y el espejo del fondo te enseña al Gremlin churruscao pero como a trozos, porque el maquillaje también se ha'descolgao' y te suda el bigote como una foca, y te la encuentrasa ella, la SUPER-ORGANIZADA.
La super-organizada es esa mamá del colegio de tus hijos que siempre quisiste ser. Lleva a sus nenes a alemán, a judo, apintura, al foníatra, a fútbol y a natación......Y es de las que comen y no engordan, y es delgada......Y en los cumpleaños del nene, lleva a toda su clase 'ungüevo Kinder', que son tres deseos a la vez, y tu niño con subolsa de sugus, que yo creo que le estoy creando un trauma,...yademás prepara la bechamel de las croquetas......Yo hace tiempo que descongelo las famosas croquetas ¡que le den por culo a la bechamel!......
Y todo esto sin movérsele ni una de las siempre perfectasmechas; porque a este tipo de mujer no le crece el pelo. Yo creoque tampoco 'sudan', pero de esto no estoy segura......Y tú que intentas recolocar todo lo que te cuelga, y ella ysu perfecta hilera de dientes que te sonríe y te suelta:'Chica, es que no te organizas, ¿por qué no pides reducción dejornada..?'Aquí es donde le soltarías una leche por cada euro reducido porreducir tu jornada. Superada la prueba, tus colgajos y tú regresáis a casa. La autoestima decidió quedarse en la farmacia.
Y bañas a los niños, haces los deberes del mayor, le das lamedicina al pequeño, les preparas la cena, se la das y lesacuestas y te tiras en el sofá.Y para rematar el día, al cabo de un rato, llega tu marido a casacon cara de agotamiento y te dice que no ha parado en todo el díade reunión en reunión en la oficina (ha tenido tres reuniones) yque ha tenido que comer con los compañeros en un restaurante deaúpa y te pregunta 'que qué hay de cena' y que si no te importapreparar a ti la mesa porque él está muy cansado.Y ni siquiera te pregunta por el niño, tu trabajo, la suegra, lacanguro, el jefe, la enfermera, el médico, la farmacéutica y lasuper-organizada, y remata diciendo que 'vaya pinta de Gremlinchurruscada que tienes con el maquillaje descolocado'; que 'a versi te cuidas un poco, con la cantidad de tiempo libre que tienes'.Y al encender la tele aparece otra super-organizada que te dice: 'Ausonia, hoy me gusta ser mujer'.¿¿¿???

Hora del conte especial 8 de març

Ja estic nerviosa. Sempre em passa igual.
Tot i que no és la primera vegada l'estòmac no para de fer el seu particular ball. Avui en nom de les Dones explicaré un conte que m'ha explicat la meva filla Marta, i espero que tingui tan de color com el que ella em transmetia quan buscava una segona opinió. Espero estar tan lúcida com ella es mereix, i que la purpurina que desprenien les seves pestanyes sigui la llum de les fades aquesta tarda.
Posaré el meu esforç per aconseguir un bon resultat. A veure que diu el jurat!

Dia de les Dones a Caldes

Aquesta tarda he estat a Caldes, una vila veïna. He participat en l’acte que amb motiu del 8 de març ha organitzat l’agrupació Socialista. Hem estat afortunats tots plegats, doncs la Lídia Santos ens ha donat una classe magistral fent un recorregut històric al voltant del dia de la Dona. Entre moltes coses hi ha quelcom que no ha deixat passar i és el recordar que les dones formem part de la història. Que aquesta també ha estat possible per la implicació femenina i que té noms propis tot i que no surten a la majoria de llibres de història.
Ella ha tingut l’encert inevitable d’anomenar a un bon grapat i a més de dir que en reconèixer-les a elles ho fem amb nosaltres mateixes. Gràcies a elles jo tinc la sort de dir obertament el que penso i em sento amb el dret de dir molt més a favor de la “liberté, égalité, fraternité”.
Felicitats per l’èxit obtingut companys i molta força.

No a la mutilació genital femenina

Us proposo un passeig per les reflexions i opinions d'altres, com els que ara ja son més joves que jo. Esperançada de que vinguin altres...i posin el seu granet de sorra per resoldre situacions com aquestes que en avergonyeixen a tothom. Una abraçada i felicitats per les declaracions dels joves socialistes del Maresme.

Imatge de Todo a un lero-19.02.08